APARELL RESPIRATORI

1. L’aparell respiratori humà.

L’aparell respiratori és l’encarregat de captar l’oxigen i transformar-lo en diòxid de carboni.

2. Parts de l'aparell respiratori

Les parts de l’aparell respiratori son les foses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, dos pulmons, dos bronquis. Els dos pulmons no tenen les mateixos lòbuls el dret te tres i l'esquera té dos. Cada lòbul te centenars de lòbuls secundaris o lobulets. Quan els bronquis entren en els pulmons es ramifiquen apareixent els bronquíols, que es ramifiquen i entren en un lobulet, i con san tornat a ramificar formen els capil·lars bronquials que acaben en els sàculs pulmonars, les parets presenten escansions globoses cridades alvèols pulmonars. La majoria de la superfície interna de les vies respiratòries cèl·lules productores de moc, és una substància on queden adherides les partícules que pota l’aire i que presenta substàncies antibacterianes i antivíriques. També les fosses nasals, la tràquea, els bronquis i els bronquíols presenten.

3. Anatomies de l'aparell respiratori humà.

1. Orificis nasals. Són dos forats que estan situats a l'exterior del nas, dintre hi ha uns pèls que filtren l'aire i unes glàndules secretores de moc que no deixen passar la pols humitegen l'aire.

2. Fosses nasals. Són dos grans cavitats que es troben sobre la boca. Dins hi ha uns replecs que es diuen cornets, que no deixen passar l'aire, facilitant la humidificació i escalfament.

3. Faringe. La faringe és un conducte que fa 14cm que permet la comunicació amb les fosses nasals, la cavitat bocal l'oïda mitjana, la laringe i l'esòfag.

4. Boca. Per la boca també pot entrar l'aire, però no filtra la pols ni d’humidificació que proporcionen les fosses nasals.


5. Llengua. La llengua és un òrgan que estreny el menjar contra el paladar per introduir el menjar.

6. Epiglotis. És una llengüeta que quan és empesa per un bol alimentici s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint així que l'aliment s'introdueixi dintre de la tràquea.

7. Laringe. És un petit conducte que fa uns 4cm de longitud que esta en les cordes vocals.

8. Cordes vocals. Són dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a dins de la laringe. Hi ha un espai entremig i s'anomena glotis que dona pas a la tràquea. Estableixen l'òrgan fonador dels humans.

9. Cartílag tiroide. El cartílag tiroide és el primer cartílag de la tràquea. Aquest cartílag esta més desenvolupat en els homes, que els provoca una prominència en el coll que és la que anomenem nou, també els hi provoca una veu més greu.

10. Esòfag. L'esòfag és un conducte de l'aparell digestiu que podem trobar darrere.

11. Tràquea. És un conducte que fa 12cm de longitud i 2cm de diàmetre, esta construït per uns quants cartílags anulars tancats per darrere per fibres musculars, per evitar que tingui frecs amb l'esòfag quant hi passa el menja.

12. Pulmons. Els pulmons tenen els següents lòbuls el dret té tres lòbuls i l'esquerre només dos

13. Artèria pulmonar. L'arteria pulmonar te sang pobra en oxigen i rica en diòxid de carboni que sa el reconegut des del cor cap als pulmons.

14. Vena pulmonar. La vena pulmonar és el contrari de l'arteria pulmonar, conté sang rica en oxigen i pobra en diòxid de carboni i sa el reconegut des dels pulmons cap al cor.

15. Músculs intercostals externs. Els Músculs intercostals externs són els que permeten que les costelles estén obertes per aguantar el volum de la cavitat toràcica i així produir la inspiració.

16. Costelles

17. Pleures. Les pleures són dues membranes que envolten els pulmons. En mig de l'espai que hi ha esta ple de liquid pleural. La seva feina és evitar que entre els pulmons i les costelles i faci fresc.

18. Cavitat toràcica. És la cavitat formada per les costelles i l'estèrnum on s'allotgen els pulmons.

19. Bronquis. Són els dos conductes en els que es bifurca la tràquea.

20. Bronquíols. Els bronquolis son les ramificacions dels bronquis. Les últimes ramificacions originen els anomenats capil·lars bronquials que finalitzen en els sàculs pulmonars, que són cavitats amb nombroses expansions globoses denominades alvèols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns 500 milions d'alvèols.

21. Cavitat cardíaca. És on s'allotja el cor.

22. Diafragma. El diafragma es una membrana musculosa que es mou cuan respirem, cuan inspirem descendeix i el pulmo es dilata i cuan expirem ascendeix el pùlmo es buida.


4. La respiració externa en els humans. La respiració externa o ventilació comprèn les tres següents etapes:

1. Inspiració. En ella els músculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'estèrnum, i el diafragma descendeix. així, augmenta la capacitat de la caixa toràcica, i d'aquesta manera els pulmons es dilaten i l'aire ric entra en O2.

2. Intercanvi de gasos. L'aire ric arriba als alvèols pulmons en O2, les seves
parets són tan fines que permeten intercanvis de gasos. Estan recoberts de fins capil·lars sanguinis i estan carregats de sang de CO0 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alvèols i l'O2 passa a la sang que hi ha en els capil·lars sanguinis.


3. Expiració. En ella els músculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'estèrnum baixen, i el diafragma ascendeix. I així, disminueix la capacitat de la caixa toràcica, d'aquesta manera els pulmons disminueixen i per tant l'aire surt en CO2.

5. L'intercanvi gasós. Les característiques de l'intercanvi gasós que es produeix als alvèols pulmonars són:

1) La sang del cor que arriba als capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols pulmonars esta tota carregada de diòxid de carboni i gairebé de conte res d'oxigen.

2) Al alvèols pulmonars arriba aire procedent de l'exterior que és ric en oxigen. També arriba diòxid de carboni procedent dels capil·lars sanguinis. El resultat és una barreja de gasos en què predomina l'oxigen.

3) Hi ha una distància molt peita entre els gasos continguts a l'interior dels alvèols pulmonars i els gasos continguts a l'interior dels capil·lars a l'interior dels capil·lars sanguinis només té una distància de 0,6µ i les parets que els separen com permeables a ela. Per això els gasos passar d'unes als altres. El resultat és que ambdues barreges de gasos acaben tenint una composició molt semblant.

4) La sang que surt dels capil·lars sanguinis que recobreixen els alvèols pulmonars cap al cor és rica en oxigen i molt pobre en diòxid de carboni. 

6. La capacitat pulmonar

Volum corrent (VC).  És l'aire que entra en una inspiració o surt d'una expiració. En els homes és 0,5 litres

Volum de la reserva inspiratòria (VRI). És l'aire que entra quan inspirem amb força. En els homes és 3 litres.

Volum de la reserva expiratòria (VRE). És l'aire que surt quan expirem amb força. En els homes és 1 litre.

Capacitat vital (CV). És l'aire que podem expirar després d'inspirar amb força. Equival a la suma dels tres anteriors volums (VC + VRI + VRE = CV). En els homes és 4,5 litres.

Volum residual (VR). És l'aire que sempre resta a l'interior dels pulmons. En els homes és de 1,5 litres.

Capacitat pulmonar total (CPT). És la màxima quantitat d'aire que poden acollir els pulmons. En el home són 6 litres.

7. Les malalties de l'aparell respiratori. Les principals són:

Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos. Pot ser causada pels dipòsits de quitrà del tabac sobre la superfície respiratòria, per asma, per infeccions, etc.

Asma bronquial. Contracció sobtada dels músculs bronquials generalment deguda a una reacció al·lèrgica. Provoca una sensació d'ofec molt desagradable.

Edema pulmonar. Infiltració d'un líquid serós que envaeix l'interior dels pulmons provocant insuficiència respiratòria.

Infart de pulmó. Dolor molt fort al pit provocat per embòlia pulmonar, és a dir per un coàgul que obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars.

Malalties infeccioses. Víriques. Les principals són refredat i grip. Bacterianes. Segons el tram afectat es diferencien les següents malalties: sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis, bronquitis, pleuritis (pleures), pulmonia o pneumònia. A més cal citar la tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons) i la tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits).